El sistema educatiu
a Espanya està estructurat en diferents etapes tal i com s’observa a la següent
imatge.
Organigrama del sistema
educatiu espanyol[i].
El
nostre sistema educatiu esta centrat en proporcionar un bona educació de base
que ens serveixi per el nostre futur, d’aquí que la etapa obligatòria sigui
dels 6-16 anys.
El
propòsit de l’educació, segons Ken Robinson[ii]
té tres objectius:
1.
Econòmic: si algú té estudis tindrà més facilitats per tenir un treball, però
això ara no succeeix ja que el món actual ha canviat molt i les indústries
estan desplaçades a altres països asiàtics, a més de que ens trobem rodejats
per una societat basada en la tecnologia.
2.
Cultural: una de les coses que s’espera de l’educació es entendre el món que els
rodeja i formar les seves pròpies identitats. Però el problema és que aquest
món cada cop és més complexa, ja que hi ha una interconnexió de cultures.
3.
Personal: s’espera que l’educació ens permeti descobrir els nostres talents
personals, però molts dels alumnes no acaben per descobrir quines són les seves
habilitats, ja que probablement és té una visió reduïda del que es consideren habilitats
personals.
Així
doncs es necessita un sistema educatiu
que treballi per fomentar el desenvolupament dels individus, faci créixer el
talent personal i la creativitat per tal de garantir un aprenentatge social i
emocional que ens permeti adaptar-nos a les noves necessitats del món actual,
el qual està basat en serveis i tecnologia. Però la qüestió que se’ns planteja
recau en com es possible plantejar-nos un nou sistema educatiu on es potenciïn
les individualitats i talents personals si cada cop es troben més alumnes dins
d’una mateixa aula? Com un sol docent pot potenciar les habilitats i destreses
dels seus alumnes si no té temps per dedicar-li el mateix temps a tots?
Les
claus per impulsar un nou canvi en el sistema educatiu potser no són tant
fàcils com s’estan plantejant, ja que treballar sobre el paper sempre pot ser
més factible que sobre la vida real.
